Patología de la unió Cràniocervical

Les alteracions de la unió craneocervical són anormalitats dels ossos que uneixen el crani amb la columna cervical.

 

La unió cràniocervical està formada per l’os occipital i les dues primeres vèrtebres cervicals: l’atles (C1) i l’axis (C2). Aquestes alteracions són especialment preocupants a causa de les importants estructures neurològiques que existeixen en aquesta regió com són el tronc de l’encèfal, nervis cranials i vasos sanguinis.

 

Les alteracions de la unió cràniocervical poden ser degudes a alteracions congènites (presents en néixer), traumatismes o algunes malalties òssies.

 

Generalment, el pacient presenta mal de cap i cervical. Si es veu afectada la medul·la espinal o el tronc cerebral, pot aparèixer sensació de descàrrega elèctrica o enrampada per tota l’esquena amb la flexió del coll, feblesa muscular, afectació de la sensibilitat, dificultat per a caminar, dificultat per a empassar i altres símptomes neurològics.

 

Davant la sospita clínica han de realitzar-se una RMN, una TC de la unió cràniocervical i una radiografia dinàmica de la unió cràniocervical per a confirmar el diagnòstic.

Trastorns congènits

 

Trastorns aïllats: afecten només la unió craneocervical, com la platibasia, la invaginació basilar, l’assimilació de l’atles, la subluxació atlo-axoidea, la hipoplàsia de l’atles, malformació de Chiari o os odontoideum.

 

Trastorns generals: malalties que poden afectar altres parts del cos com l´acondroplàsia, síndrome de Down, mucopolisacaridosi o osteogènesi imperfecta.

 

Trastorns adquirits: ocorren en l’edat adulta com a resultat de traumatismes (accidents o caigudes) o altres malalties (artritis reumatoidea, malaltia de Paget o tumors ossis d’aquesta regió).

Tractament:

 

La cirurgia és necessària si existeix inestabilitat de la unió cràniocervical o compromís neurològic. L’objectiu de la cirurgia és intentar corregir la deformitat,descomprimir les estructures nervioses i estabilitzar la unió cràniocervical.

 

La realineación sol requerir tracció. En ocasions és necessària la col·locació d’un dispositiu fixat al crani denominat halo-armilla, a vegades durant diverses setmanes. Després de col·locar-ho, s’obtenen radiografies per a comprovar que les estructures es mantenen de manera segura amb una alineació correcta.

 

Si la tracció o manipulació no és eficaç o si la inestabilitat persisteix s’ha de realitzar un procediment quirúrgic per a estabilitzar les estructures òssies i descomprimir la medul·la, si escau. S’utilitzen diversos dispositius, com a cargols, barres i plaques metàl·liques per a estabilitzar fermament les estructures en la seva posició fins que els ossos es fusionin. La utilització de navegació espinal i monitorització neurofisiològica intraoperatòria garanteix una seguretat màxima en aquest tipus d’intervencions.

patologia de la union-01
patologia de la union-02
patologia de la union-03

Per a la seva comoditat, també pot sol·licitar una citació online